Petites coses que em motivan

For English speakers, jsut copy and paste it in Google Translator or use the translator on the blog!  http://translate.google.es/

És molt curiós les coses que passen pel meu cap mentre estic a la bici. És clar que intento estar molt present en el meu entorn i agafar-ho tot, però hi ha moltes hores al dia, i son moltes hores que tinc sobre la bici per a pensar i desconnectar. Penso en tot... la meva família, els meus nebots, i els meus amics a Barna. Intento imaginar que està fent la gent a la seva vida mentre jo estic a la carretera pedalejant. Penso en les alumnes que he tingut a BFIS, especialment quan m’arriba un e-mail d'elles.

A vegades penso on estaré d'aquí a un any, i en quina ciutat acabaré desprès del viatge I com serà la meva vida després d’acabar una gran experiència així. A vegades ric de mi mateixa quant penso en les coses que em passen a diari i les comparo amb les coses que estava fent fa un any a les mateixes dates. També penso en els llocs que encara m’agradaria veure sobre dues rodes. Tinc molt de temps per a pensar i a vegades passen els kilòmetres i ni et puc dir en què estava pensant! De tant en tant, faig un repàs del meu viatge. És divertit fer un petit test e intentar recordar dia per dia per on passava, amb qui quedava, llocs i gent destacada, i memòries que m’han impactat més durant el meu recorregut. Encara està tot molt present al meu cap i em fa somriure i em motiva per tirar endavant quan penso en totes les experiències que he tingut fins ara!

També em  motiven les petites coses que em fa arribar la gent a través d'e-mail, skype, i els comentaris a facebook. Per exemple, ara estic planificant la meva ruta cap a Vietnam i la meva visita a Hanoi. He vist que hi ha una cooperativa de bicicletes allà i desprès d'un cop d’ull a la seva pàgina  web, veig que són Catalans. Li escric un e-mail i em contesten això:

“Nena apreta que ja t'has guanyat un bon entrepà de pa amb tomàquet! T'esperem amb il·lusió, i cap problema per la bici. Dimarts perfecte (dilluns tanquem, però).”

-Guim

És curiós com poques  paraules d'uns desconeguts em fan somriure i això em dóna ànims, just el que necessitava per començar el dia! No imaginava mai que un bon entrapà seria capaç de motivar-me! Jeje!

Altres dies quan m'aixeco veig els missatges de video que m'ha deixat la meva germana des de casa, a Oregon. Com tenim tanta diferència horària, escolto els missatges el dia següent.

Pel meu aniversari, els meus nebots em van cantar “Happy Birthday” i ho vaig veure el matí següent. Em va donar moltes forces aquell dia per a arribar a la meva destinació.

                                                    Cliqueu aquí per veure el vídeo

Sempre em sorprèn quan m’arriba un e-mail d'un desconegut i des de lluny com aquest nen d'Angola que em convida a la seva escola. M'inspira a seguir més enllà amb aquesta idea de ser una professora sobre dues rodes i encara seguir amb la idea després d'acabar la ruta planificada d’aquest any.

Subject: Can you come to Angola?

Message:

Hi Melissa - My name is Simon and I am 6 years old. My mom showed me your website and I like it. I like the pictures and I like the photos. I also like your bike and I like to ride my bike. Can you visit me in Luanda Angola? Simon

Hi ha classes que estan utilitzant molt la meva pàgina web, molt més del que pensava, com  per exemple els alumnes de Sa Graduada Maó, a Menorca, on treballa la germana del meu amic, el famós “Vichenze”. M’han fet arribar un petit vídeo informant-me del seu projecte amb la meva ruta, i em va sorprendre. Sense conèixer-me personalment, i amb l’anglès com a barrera en alguns casos, m'estan seguint i fent un reportatge.

                                                    Cliqueu aquí per veure el vídeo

Sí que estic sola a la bici les 5, 6, o 7 hores que estic a la carretera, però quan arribo i em connecto veig que sigui on sigui, sempre hi ha algú que està contactant, seguint el meu blog, mirant les fotos que penjo, i donant-me un cop de ma. I això s’agredeix MOLT. Quan portes tota la teva vida sobre la bici, i tot t'hi cap dins d'un parell d’alforges, son els petits actes d'agraïment el que em fa somriure i em dóna ànims per encara anar pedalejant més contenta sobre la bici.