The Loong Way Home: Mama Mia un Giro del Mundi!!!

Així era el pasiatge creuant la part central d'Italia

No mes a creuar la frontera vaig començar amb unes noves aventures al país de pasta, pomodoros, pizza i gelato! Vaig trobar al Danilo als afores de San Remo i ni hi havia una bona connexió des del principi! Pot ser que el nostre ritme era igual, ja que el portava igual de pes que jo a la seva panxa....o potser perquè NO era un d'aquestos ciclistes "guais" d'Italià, que es massa guapo per anar amb casc (veig ciclistes sense casc aquí i crec que els conductors son els pitjors que he trobat) o pot ser simplement que desprès d'explicar-li que vaig fer el Milan San Remo fa 2 anys i ell viu al costat del ultimo "poggio" n'hi havia connexió. En tot cas, vaig gaudir de la seva campanià i em va fer riure molt el cometari del meu "giro del mundi" Em portava uns 30 kilòmetres fins al arribar al meu primer piste ciclable a Italia.

Al principi els carrils de bici, o en Italiá, "les pistes ciclables" em van impactar i vaig pensar "uaua, aquests Italians són molt més llestos i preparats per la bici que pensava". Havien convertit les vies antigues del tren en carrils de bici just al costat del mar. Vaig fer el primer dia i mig al costat del mar bastant ràpids. No se si era perquè anava amb les cames descansades del dia anterior de fer "relax" amb el Vicens a Niza, o si era perquè está tot tan massificat al costat de l'aigua que vas passant les pobles en seguida sense enterrar-se. Mes a mes, la riviera Italiana és maca. Te'l seu estil distinta... Pobles plens de colors vius amb persianes verdes i carrers molts estrets amb molts arcs. Cada ciutat te mil piazzas i un duomo principal (un lloc ideal per fer un pícnic) Mes a mes l'ambient canvia radicalment a Itàlia- tot va! En comparació amb França, és molt mes caòtica però també dóna el seu encant i es fa molt divertida viatjar per arreu d'aquest país. Vaig fer la carretera de la costa fins a Gènova, una ciutat que deixa poc per a desitjar: gran, industrial, sorollosa. No em sopres que el Colon es va marxar per anar a descobrir el món...jo també ho haguis fet! Quina aventura per a intentar de seguir la carretera nacional dins de la ciutat sense ficar-me per l'autopista o cap altre túnel o peatge.

Vaig deixar la costa d'Itàlia per anar a l'interior, direcció Piacenza. Quina pujada!!! I com no hi havia un càmping a prop, em tocava un dia llarg! Tampoc pots fiar molt en la senyalització aquí. Un ingenyer Alemany ha de revisar els cartells de les carreteres Italians. Em fan riure molt. Primer, les carreteres no tenen noms, vull dir no utilitzen números. Van per noms de pobles. I pot ser que veus el nom del poble i es queda a 18 kilòmetres. Vas uns 3 o 4 kilòmetres i el proper cartell diu et falta 25 kilòmetres pel mateix poble. Avui m'ha passat que en una cruïlla, per un costat posava Venècia a 25 i venint de l'altre direcció posava 29. És que així és Itàlia. A ells, tot més igual! Ho has de prendre tot amb la calma i recordar de no confiar massa en les coses! Un altra cosa curiosa és que normalment al costat de la carretera, vas veient publicitat pels llocs que és queden endavant. Normal, no? Tu saps que en 3 km tens un McDonalds o en 5 km un supermercat. Però a Itàlia anuncien llocs i coses que has passat fa 10 o 20 kilòmetres, llavors és un caos total... Que fa la gent!? Paren i giren?!? No entenc!

El segon dia encara confiava amb les pistes ciclables i les agafava sempre quan n'hi havia. Anaven al costat de la carretera uns 5, 10 kilòmetres i eren super tranquils. Ja desprès de 5 dies, no faig cas a cap!!! Comencen al principi del poble i al millor duran 1,5km i en aquest tram, va passant d'una banda a l'altre de la carretera i no saps on posar-te, a l'esquerra o la dreta! En l'oficina de turisme de Cremona em van donar un mapa de la regió amb totes les pistes ciclables i començava el dia molt il·lusionada pel fet de què podria evitar les carreteres principals. Després d'una hora intentant de trobar-les, vaig abandonar la idea i optar per la carretera normal i corrent. I fins ara, vaig millor que a França, perquè no he agafat cap autostrada ni pista sense asfalt i he pogut navegar "bé" Gènova i Venècia! Estic explorant una part del pais que no coneixia gens, la regió del sur de Llombardia. Vaig creuar les muntanyes al nord de Ligúria i vaig arribar a Cremona. Em va impactar la candidat de ciclistes: gent gran i jove, gent amb la compra per sobre la bici, els gossos a les cistelles, gent enamorada de mà en mà,..... He vist de tot! I els parcs també estan plens de ciclistes, gent seria fent voltes de la pista. Estava convençuda que el Gobern s'havia fet un plan per a donar incentiu a les ciclistes, és que mai he vist tantes...però a nit, quan estava amb una família em van dir que era simplement pel fet de calers,... Amb crisis tots han tornat a la bici!

També sorprèn la cantitat de camps i granges. Hi ha blat de moro per tot arreu, i un món de terreny amb tomàquets (Una cosa menys per comprar al supermercat). També en aquesta regió he vist tot tipu d'arbre de fruita: kiwi, préssec, poma, albercoc, pruïnes,.....però encara faig les meves compres "correctes" a les parades de fruita de la carretera. Ni demano una bossa perquè la fruita em dura dos minuts, és el àpat perfecte de mig mati, això o un gelato, (mai és massa d'hora per comprar un)!

A nit una família simpàtica Italiana em va recollir. Andrea era un home petit però molt explosiu amb la manera de parlar. A part de ser químic té una granja orgànica al costat de casa seva. Sílvia és profe de mates i cuina unes pastes impressionants!!! I els seus fills Elissa i Francesco eren super divertits. Menys mal que parlaven castellà també! Pensava que anava bé pillant la majoria de les coses que deia la gent aquí a Itàlia, ja que sembli molt Espanyol i Catalá, però avui era tot el contrari. Estava desesperada per a trobar un McDonald per a wifi i he preguntat a un iaio cuidant el seu jardí. Hi Havia entès que tenia una filla que parlava angles i que anava a buscar-la per indicar-me el camí. Quina cara de sorpresa que he posat quan ha tornat amb una ampolla d'aigua de 2 litres... Uff, em sabia greu no agafar-la. Quasi no em cap l' ampolla de 1,5L i pesa molt, com a posar una de 2L!

En fin, avui, he arribat a Venècia després de 14 dies i 1,561 km (segur que els 61km són de les voltes que he fet per a trobar les pistes ciclables). Em trobo genial, amb unes cames molt fortes, preparades per a fer una mica de turisme demà a Venècia i desprès un petit desvio cap a unes muntanyes que em criden MOLT la atenció!