Grècia, ple de sorpreses!

***This post came to me in Catalan.  Sometimes I forget I have a huge following in Barcelona, so this post is for my Catalan readers.  For English speakers, jsut copy and paste it in Google Translator or use the translator on the blog! ****

Baixant les muntanyes cap a Drama

Quan es pensa en Grècia com un destí turístic, normalment la gent pensi en platges amb aigua turquesa, sorra blanca, cases blanques amb terrats blaus tots ajuntats dins de pobles petits.  La Grècia que estic veient no té res per a veure amb aquesta imatge, però el que estic veient, m’agrada molt. Vaig creuar la frontera de Grècia fa dos dies des de Bulgària i la veritat, no em motivava gaire. Estava ben conten a Bulgària amb la gent, la cultura autentica, preus baixos, i paisatges de muntanyes i colors de la tardor. El que passa és que les meves cames no podrien més amb les muntanyes i la ruta més directe a Turquia em portava per a Grècia. Cosa que quasi mai faig, no?... Agafar la ruta més recte?!?! 

Mes pedres......

La veritat és que em vaig encertar amb aquesta decisió d’anar cap a Grècia perquè el paisatge m’ha sopres molt. No és la Grècia que esperava. Fa 5 anys, vaig anar a Peloponèsia amb el meu ex novio i vam veure moltes ruïnes i platges. Inclòs vam arribar a un moment a l'entrada d'unes ruïnes que abans de pagar, ell va preguntar, si aquestes no mes eren unes “pedres normals”, o eren unes pedres més especials. Em va fer molta gràcia i ara metres estic pedalejant i veig un cartell per un lloc arqueològic, ric molt.

Doncs, el que anava a dir es que la Grècia que estic veient es molt poc transitat i falta aquest toc maco, diguéssim, ben cuidat, tan perfecte que estaria a una guia turística, però encara, sense tot aixo, m’agrada molt la Grecia que estic coneixent. Fa dos dies, encara que sembli que era ja fa una setmana, vaig creure la frontera des de Gotse Delchev, Bulgària, o per aquella zona. No sabia com estava de prop la frontera, ja no porto mapa de paper, vaig pel GPS del mòbil i no té les distàncies concretes. Llavors em va sorprendre que era tan aviat. Algú em va descriure la zona de la frontera entre Bulgària i Grècia com una gran persiana, en el sentit de què a Bulgària hi ha una pared de muntanyes i a Grècia, baixen immediatament i s’aplana molt cap a la platja. Llavors, això és el que vaig trobar. La frontera pujava i pujava però en creuar va començar a baixar immediatament. Jo pensava que ja no pujaria més, però, com sempre em passa, hi ha més pujada del que imaginava. Al nord de Grècia és molt muntanyós, inclòs hi ha estacions d’esquí, que no esperava per a res. Em va fer riure veure el cartell de l’estació perquè suponía que la gent normal i corrent qui visita a Grècia va en busqueda de les platges i aquí estic jo, a les muntanyes de Grècia i una estació d’esquí.

Afortunadament, no tenia que pujar gaire mes, perquè no volia anar en direcció a les pistes. Un alter cop, vaig començar a baixar I aquest cop, la baixada va durar 40 kilòmetres. La temperatura va pujar uns 8 graus mentre arribava a baix de tot el vall on l’aire es notava més tancat i brut. La zona era molt agricultora i no hi havia més a prop de la carretera a part de fàbriques industrials, benzineres, i gran magatzem. Les vistes no eren gens impressionants, però la idea d'arribar a una aplanada em feia molt il·lusió. Per arribar a la costa, vaig passar per molts camps i llocs rurals. Em trobava molt sola a la carretera, però segura, era una zona bastant rural i com tenia al cap que em tocava campar a l'aire lliure a Grècia, llavors, estava en una bona zona per fer-ho amb esplanades amples, poca gent, alguns arbres i vegetació molt baixa per tot arreu. Per fí vaig arribar a la costa a la ciutat de Kavala i semblava que podria estar a qualsevol poble del mar amb un casc antic.

Camps de cotó

Però un cop apartat de la civilització, tornava a la tranquilitat de paisatge rural sempre amb el mar al meu costat. Com explicava abans, no eren platges així amb aigua turquesa, perquè hi ha una delta en aquesta zona, la delta Nestos, i encara que no m’entusiasmen molt, era un canvi de paisatge per a mi veure el mar i camps.  Els pobles al costat del mar son força pobles de pescadors amb uns quants restaurants i cafes, un mercat i poca cosa mes.  No estan gens explotat al turisme.  

reds dels pescadors als pobles petits

Saps que cultivan en aquesta zona? Si, hi ha oliveres, però no es el que em va soprendre. Quan primer em va adelantar un camió amb una cosa blanca, de textura suau com un núvols, em passava pel cap la idea que ni hi havia una bestiesa d’ovelles per la zona. Pensava que els havien rapat i el camió estava ple de llana. Anava volant per l’aire tot aquests núvols blancs petits. Crec que a la bici hi ha una falta d'oxigen al cervell i per la tant no penses correctament tota la estona sobre la bici, o pot se que soc jo aixi una mica creïble.  Però desprès d’un par de kilòmetres i a estudiar els camps en mes profunditat em vaig donar compte que els camps eren de cotó i el camió portava cotó tallat. Era impressionant, a partir de d’aquest moment i durant tot el dia següent, vaig passar per tot una zona de camps de cotó. No sabia que a Grècia és produïa tanta cotó! 

El llavor del cotó 

Un camió plé de cotó i jo pensava que era llana, jeje!

Durant tots els kilòmetres, vaig veure diferents etapes de la cultivació de cotó i la veritat és que ara, sense llegir cap pàgina web ni llibre, crec que et puc explicar tot el procès de com créixer i cultivar cotó. Ja se, poc útil, però m’ha entretingut molt a la bici durant uns 100 kilòmetres, fàcils. En aquesta zona sí que hi ha una mica de platja, però no es la platja que es veu en les guies turístiques, però per això, la zona no esta construït i massa massificat al turisme. Hi ha hotels, però son aquests edifices super alts que es veuen estrany I fora de lloc. Han pogut conservar el sentiment de pobles petits Grecs, en aquesta zona. Hi ha ports petits amb pescadors i cafès i restaurants, també es veu grangers amb cabres i ovelles, i també oliveres. La platja sempre queda a la teva dreta i es molt natural i rusticà, amb precipicis I roques en alguns llocs, però també cales petites de tant en tant. Inclòs vaig veure gent banyant-se i estem al final d’octubre, però també feia calor fora, uns 22 a 25 graus. Impressionant, si penses que fa 2 setmanes estava a -2 sortint de Sarajevo i a Bulgària i les muntanyes, la temperatura baixava a uns 4 graus. 

Demá encara em queda un troc de Grècia abans d’entrar en Turquia i tinc ganes de seguir gaudint d’aquest paisatge d’una Grècia diferent. He de dir que encara hi ha cartells cada 50 m per a ruïnes, castells i fortificacions vells, i es veu moltes esglésies ortodoxos i petit santuaris al costat de la carretera com a tot arreu de Grècia. El menja es com a recordo jo també, una plenitud d'amanides Grecs, carn, salsa de iogurt, i un cafè “frappe” deliciós! O sigui, no pots equivocar passant per aquesta zona en bicicleta!